Bé, ens preguntàvem per aquí quines habilitats hauria de tenir un/a agent, més enllà dels coneixements més teòrics, contextuals i tècnics que ha de saber per exercir la seva tasca.
Més aviat les reflexions ens les feiem al fil de: que ha de "saber fer" un/a agent?. Donades les actuals circunstàncies on sovint, les resistències als canvis culturals són ancestrals. Quan el que caldria començar és per remoure la visió, la percepció de persones que porten molts anys a l'organització, amb creences i formes de fer molt arrelades i amb poder i responsabilitat -i no ens enganyem, no només homes- que ni viuen ni veuen ni creuen en la necessitat i la pertinença d'implantar polítiques de gènere dins de la seva organització,
léase:
Però si ja n'hi ha d'igualtat!
Això amb el temps s'arreglarà,
Vaja ximpleria això de la igualtat... si fins ministres hi ha..
Pot
una noia -o un noi-
en el seu rol d'agent,
bastat jove -no sempre, però generalment-
més o menys acabat/da d'arribar a l' organització -o no, però amb altres rols-
per arribar a trencar, o a minimitzar aquestes resistències?
com?
El paper del/l'Agent sol
Dv, 19/06/2009 - 10:44 — Anònim/aEl paper del/l'Agent sol estar absolutament atomitzat; pensem que no hi ha un perfil professional que reconegui, reculli i homoloui la seva tasca; pensem que es troba inmers/sa davant d'una organització reticent als canvis i summament arrelada a patrons culturals ancestrals; pensem que li toca implementar polítiques o actuacions "toves", en el sentit que no tenen ni competència legal, ni estan dotades pressuppustàriament i -molt especialment- no són coercitives; pensem que té un poc marge de capacitat d'innovació, ja sigui per manca d'experiència, ja sigui per manca de recursos o ja sigui per manca de compromís de l'organització...; i pensem que sovint li "toca" implementar actuacions perquè estan dins del marc del què es "políticament correcte" més enllà del compromís de l'organització...Sens dubte hem de col·laborar en la visibilització de la seva tasca perquè aquestes heroines han escollit una professió del tot injustament tractada en pro de la justícia social...quina paradoxa!...